En el nom del pare i de la mare?

L'altre dia vaig rebre una notícia dolenta sobre un fet ocorregut entre la policia y una dona que apenas coneixia, una dona que per ser aliena, que per sol coneir-me en el poble, va vindre mig plorant a comptar-me el fet, clar està que sol deixe anar el comentari de la dona, o siga el d'una de les parts, pertant no vull deixar caure sens contrastar-ho en l'altra part, el meu parer sobre el que va ocorrer, sol vull dir el que me va comptar la dona en consequència.
- Que una parella de la policia local (mixta), vingue al local situat en els baixos del Pasaje Cifre, amb una actitut poc amistosa d'inici, passant la mateixa a fer-me tot tipus d'amenaçes, una de les cuals i sempre en versió de la dona esmentada fou.- Si el vegem donant clase a quelquom nen, el tancarem el local, i t'emmanillarem.
La señora en questió en va comunicar que estaba en tramits amb l'ajuntament per a poder traure la llicençia oportuna, que el funcionari Antonio Peris, li estaba tramitant la mateixa, les mateixes paraules que diu va comentar amb la parella de policia local (mixta). Que com ella donava clases pel matí sol per la vesprà podria arreplegar la documentació necessària y que aixó podria sol ser el dimecres, en horari d'ajuntament (oficines), que alli i durant la entrevista amb el funcionari esmentat, quedaren d'eixa manera.
Que ella sol obria l'academia per a poder anar anotant l'alumnat futur, que clases no en donava, primer perquè encara no hi havia ningun alumne, segon perque esperava la finalització de la documentació tramitada. Al final, la questió ha acabat, amb la dona anant-se a sa casa, per la persecució a que la sotmetien (sempre segons la seva versió), pel que demane si és possible una aclarida del fet ocorregut per la part de la policia i del funcionari en qui havia quedat per la tramitació de la documentació necessària.

És molt complicat parlar de la immigració a Castelló de la Ribera, complicat i delicat, sobretot quan parles de la canalla aliena. Són nens igual que tots, pero amb unes formes de mirar la vida diferent, ells venen d'altres països, països que tenen un mode de viure, que a nosaltres ens pot semblar rar, ens pot semblar un disbarat, pero que ells el veuen tant natural com nosaltres el que tenim. Peró el que sempre he tingut clar, primer per haver-ho viscut en primera persona, en la dècada dels 70 del segle passat vaig anar a trevallar a Alemanya dues vegades, la primera en Wuppertal, i la segona a Bedburg, les dos ciutats sites en la zona industrial del Rhur, i allí vaig conviure amb gent, amb cultura, amb parla estranya, i com jo tots els espanyols que havien 1/4 part de l'habitatge, peró aixó no era entrebanc per a que la canalla espanyola, la que avuí està perfectament adaptada a les formes de vida teutònica, acudira com els nens locals a l'escola, el mateix passava amb el col.lectiu italià, ara be el conformat per l'ètnia turka, era el que tenia més absentisme escolar, al jorn d'avuí conformen el col.lectiu menys adaptat a la vida del país d'acollida, el més conflictiu. I aixó pot passar, de fet assoma a Castelló de la Ribera en el present, en el poble hi han nens aliens vinguts de vàries nacions, nacions que com he dit abans són, conformen un mode de viure diferent, l'escola local, els nens en eixa escola, són, seran el veridable punt d'insercció de la pluralitat cultural existent, són, seran el nexe d'una convivència com cal, pel que vull denunciar que hi ha un col.lectiu d'aquest immigrants on la canalla, no va a l'escola, el seu absentisme està al voltant del 34%, i aixó a més de produïr tot el que he dit abans, ens porta davant d'un delit, ja que les lleis espanyoles obliguen als nens fins el 16 anys a ser escolaritzats, pel que és una responsabilitat màxima de l'administració competent, l'administració local, prioritzar la regularització d'aquests nens, i aquí no estem un questionant que jugue sobre el temps, perquè l'absentis-me del que parle, ja dura més d'un any, i continua sens soluciarnar-se. Pel que demane des d'aquest escrit, se solucione l'afer, en benefici dels nens, i de la convivència del conjunt.