De que ens queixem?

No hi ha cap lloc del planeta on ningú és queixe per quelcom, de vegades amb raonament inclós, de vegades per vici, la bassa questió és que no som d'acord en què vivim, i aixó em dóna a pensar en tot alló que hem fet (l'hom)al llarg de la història, hem buscat el benifet personal per damunt del col.lectiu, hem caminat per tantes sendes com pensaments pugueren haver, i el bo, o el dolent de la questió, segons ulls que puguem mirar-mirar-ho, és que ens hem perdut a mitat de trajectòria.Fiquem els exemples:
-Vull recordar que enllà finals de la dècada dels 70 del passat segle, quan alguns advenidizos mes preocupats d'omplir-se la bossa d'argent vaig aliar que d'altra cosa, ens van introduïr, els pesticides, fungicides, i altres verins, remarquant que eren la panacea, que eren la salvació del camperol, la realitat fou l'enverinament de tot el nostre terme, fou guanys d'alguns, en un temps determinat, i la perdüa total de molts per a sempre. Cal pensar sol per un moment les dosis d'abans en els del present, calç pensar el preu d'abans i els d'avuí en jorn, calç pensar que mentrestant el producte/els productes agrícoles han caminat econòmicament cap enrere, el dels productes esmentats s'ha multiplicat per 40, i aixó sol ens vol dir la mala fe d'aquells que promogueren eixes panacées.
Abans per a sortir del vaig poblar, enllà la dècada dels 40/segle XX, tenies que demanar/tenir un permís de la civil, de la policia, tant mateix o pitjor per a poder sortir d'Espanya, avuí tot sobra, o en el pitjor dels casos és una simpleria reglamentària, llavors que és queixen, si de què,i perqué, que en la dictadura franquista la manca de llibertat, la manca d'informació, el feia viure millor, mes vertical, si així fos perqué votaren si a la constitució de 1978, perqué no sabien el que feien (com ara tampoc), perqué sotàs com un ramat de corders dirigit per l'amo, i el gos de torn (porta'm per on vullgues mentrés em dons de menjar), i la dignitat, on és la dignitat, tant amagada està, tant fàcil és de vendré. Em sembla que la confussió d'alguns els ve de naixença, sobretot d'aquells que sol veuen els defectes del present, i enyoren el passat, aquell on la pena de mort feia que hagueren, no sol menys criminals en vida, com diuen, sinó menys veus en desacord amb la política franquista, que haguera menys llibertat.
Confussió i un adoctrinament farisaic en tots els seus gens, no és excussa vers el comportament social que demostren, atacar la democràcia, atacar el sistema actual de llibertats, aixó és acte terrorista 100%, seguisca fet de paraula, seguisca en violència.Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.