La violència domèstica contínua trencant motles

La mort de persones a les mans dels seus semblants mai té excusa per als autors, només la ignorància no exempta d'una més que preocupant educació moral concep buscar descàrrec en els mateixos. Des de 1997 hi ha una mandat/normativa de la UE, per a arreplegar les estadístiques d'estos fets (violència de gènere) en els diferents estats membres, hospitals, comissàries i jutjats han de col·laborar estretament en la mateixa a fi de poder elaborar una llei comuna per a parar la dita violència.
Açò ens dóna hi ha entendre que la UE veu en la violència de genere un perill potencial enorme per al desenvolupament normal de la seua societat, falta només que els estats membres col·laboren com cal per a la seua eradicació. A Espanya tals actes violents omplin contínuament els diferents mitjans informatius, és rar el mes en què no hagen diversos successos de dita índole i com he dit en altres comentaris sobre el cas, quelcom falla, quelcom molt important, fallen les mesures dutes a terme per l'administració, començant per la tan polèmica llei d'allunyament, llei que generalment es boten tots els maltratadores, cal ser més contundents amb estos malalts de convinencia, cal educar els xiquets/es des de la igualtat per a evitar el posterior deteriorament, evitar el pensament dominant del mascle sobre la femella, eliminant les barreres fictícies, les barreres reaccionàries que tan miserable fruit ens estan deixant veure, cal posar i per llei en pràctica la igualtat dels sexes a l'hora de buscar treball, de cobrar un sou, de tindre una pensió, elevar les responsabilitats econòmiques dels transgressors, llevar-los la pàtria potestat indefinidament dels seus fills (si n'hi haguera) i augmentar el temps de confinament amb el fi únic de convertir-ho en un ser normal. Per això l'administració espanyola ha de donar exemple, un exemple contundent, no es pot dormir en els llorers mentres potencials assassins caminen pel carrer recolzat per una lleis no ajustades al mal social que produïxen, la vida d'una persona i el bon funcionament d'una família necessita majors esforços, fem-ho hui i no esperem a demà, pel be general, pel nostre propi bé.