És molt complicat parlar de la immigració a Castelló de la Ribera, complicat i delicat, sobretot quan parles de la canalla aliena. Són nens igual que tots, pero amb unes formes de mirar la vida diferent, ells venen d'altres països, països que tenen un mode de viure, que a nosaltres ens pot semblar rar, ens pot semblar un disbarat, pero que ells el veuen tant natural com nosaltres el que tenim. Peró el que sempre he tingut clar, primer per haver-ho viscut en primera persona, en la dècada dels 70 del segle passat vaig anar a trevallar a Alemanya dues vegades, la primera en Wuppertal, i la segona a Bedburg, les dos ciutats sites en la zona industrial del Rhur, i allí vaig conviure amb gent, amb cultura, amb parla estranya, i com jo tots els espanyols que havien 1/4 part de l'habitatge, peró aixó no era entrebanc per a que la canalla espanyola, la que avuí està perfectament adaptada a les formes de vida teutònica, acudira com els nens locals a l'escola, el mateix passava amb el col.lectiu italià, ara be el conformat per l'ètnia turka, era el que tenia més absentisme escolar, al jorn d'avuí conformen el col.lectiu menys adaptat a la vida del país d'acollida, el més conflictiu. I aixó pot passar, de fet assoma a Castelló de la Ribera en el present, en el poble hi han nens aliens vinguts de vàries nacions, nacions que com he dit abans són, conformen un mode de viure diferent, l'escola local, els nens en eixa escola, són, seran el veridable punt d'insercció de la pluralitat cultural existent, són, seran el nexe d'una convivència com cal, pel que vull denunciar que hi ha un col.lectiu d'aquest immigrants on la canalla, no va a l'escola, el seu absentisme està al voltant del 34%, i aixó a més de produïr tot el que he dit abans, ens porta davant d'un delit, ja que les lleis espanyoles obliguen als nens fins el 16 anys a ser escolaritzats, pel que és una responsabilitat màxima de l'administració competent, l'administració local, prioritzar la regularització d'aquests nens, i aquí no estem un questionant que jugue sobre el temps, perquè l'absentis-me del que parle, ja dura més d'un any, i continua sens soluciarnar-se. Pel que demane des d'aquest escrit, se solucione l'afer, en benefici dels nens, i de la convivència del conjunt.