L'adopció un negoci o una necessitat social?

Sempre he cregut que les adopcions eren la solució d'aquells nens que per un raonament o altre es trobaven orfes, i si les mateixes s'intenten de bona fe no sol continue creguent en les mateixes sinó que les recolçe des de la meva humil posició. Ara be hi ha que tenir molta cura en quines són, de quina manera ho fan, aquelles associacions, o les persones a nivell individual que ho intenten, el tema de l'adopcció és prou més delicat del que sembla.- Quants errors irreparables s'han fet en els nens?, més dels normals, i aixó que moltes vegades els errors han vingut de forma involuntària, peró l'emprenta en el nen/nena queda.
Pertant en el cas que ha motivat el meu escrit, el cas del Xad, on l'ong Arca de Zoe volia traure de forma poc ortodoxa més d'un centenar d'infants, sembla correcta l'actuació de l'administració xadiana. El que mire i em dona a tremolar és que si aquest tipus d'operació la han intentat altres vegades, i en altres llocs on les autoritats pertinents han sigut no sol més permessives, sinó més corruptes, Deu si do!, en quin món vivim, agafar l'adopcció de nens com un negoci, sol em quedava vore aixó, lamentable i pròpia de gent sens sentiments, sens dignitat, ni moral de cap tipus. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.