Un problema universal

Parlar de la prostitució infantil, siga en Camboia, siga en el Niger, siga en qualsevol lloc del món, és vore la categoria dels governs mundials, perquè encara que algú, alguns vullguen fer fuïta sobre el tema, tots, tots tenim culpa de que en el segle XXI, hi hagin pertot arreu del nostre planeta milions de nens i de nenes, que pateixen, algún que altre abús sexual, que pateixen violacions, i aixó, no sol com he dit a l'inici és un problema universal, sinó que és un pecat que tots tenim dintre nostre directa o indirectament. Sempre he parlat de l'afer de la fam, he dit, millor he vullgut senyalar les vergonyes d'un món, el ric, el de nivells socials alts, els qui malbaraten els recursos de tots en benefici propi, els qui davant de les seves creences religioses pensen que amb una almoina al mes, o en el millor dels casos a la setmana, tenen el deure cumplit, sobre un altre món que viu en el mateix peró amb diferències tant grans que semblen mons distints, eixos que viuen sota minims, eixos que viuen fins i tot oblidats de la ma de Déu. Un món dolent, un món on no caldria haver nat, un món on els nens no saben ni riure, ni jugar, un món que no te res a envejar vers alló que ens diuen que és l'infern, un infern produït per aquells que tenen més, que menjen més, que malbaraten més, un món on les vergonyes, les nuesses desl qui deurien donar exemple, queden al descobert. Peró tornant al centre de la nostra denúncia, tornant sobre la prostitució infantil, d'alló que diu, l'esglèssia catòlica, que diu l'ONU, que diuen la majoria dels ONG, que diuen els governs corruptes, que diu eixa societat que es prepara per a plorar com una Magdalena davant de fets menys depravats, i en aquestos calla, callen tots, sol la veu d'uns quants, la veu d'una epistola, si d'una epistola com la meva, són les úniques que escridassen, que denúncien els fets. Perquè nens/nenes de 9, 10, 11 anys, tenen que servir com esclaus del poder occidental (no oblidem el turisme sexual), vergonyos com he dit a l'inici, per la callada que fan els governs corruptes que tenim, governs preocupats en tirar-se, en passar-se els plats bruts, d'aquest tema, i vergonyos per unes religions que fiquen el crit en el cel, com la islamista per quatre tonteries, i davant d'aquest crimen universal, callen, callen perque són gent de sentiments podrits, i endamunt, encara tenim que escoltar com pertots els països del món surt el crit de que les joventuts que s'apleguen en les colles terroristes, són propies d'un joventuts sens ideals de res, el que dic, el que itere, una societat farissaica, que parla molt, peró ho fa d'esquena al problema, i ho fa d'esquena, perquè de cara és trucaria la butxaca, i fins aquí, fins a traure les monedes d'argent, d'or, de la meva bossa, arriva la meva religiossitat. Fantasmas, sepulcros blanqueados, vivos sin espiritu, vivos ciegos de fundamentos en los cuales vivir, cuerpos bonitos por fuera y podridos por dentro, eso/aixó és el que pareguem tots, es pot dir en català, en castellà, en angles, peró el fonament serà sempre el mateix, i el pitjor de tot, és que demà el món continuarà igual, igual de farisseu. Joan Alfred Climent i Quiles. CASTELLÓ DE LA RIBERA