Aquí anem a denunciar tots abus que vegem, sobretot en questions de xenofòbia i de la canalla

lunes, junio 25, 2007

Amb la soga al coll


Enveges conformades i moviments disconformes del cap ens han portat davant d'una situació social prou delicada, ens han portat davant d'un mapa polític ple de múltiples contradiccions, ple d'aspavimientos consensuats. El món al revés com va dir Plutarc, la contrarevolució apoderant-se a poc a poc dels ressorts del poder com en el seu moment van efectuar els camises terroses a Alemanya, este és el resultat de les necieses heretades per vells i caducs programes socials d'una esquerra cada vegada més allunyada de la situació en la incipient democràcia espanyola. El PSOE ha de modernitzar-se, ha de posar-se al dia dia dels espanyols, no pot seguir pel camí de Sant Bernat, un dia roig i l'altre terrós, de res val que el seu cap visible actual, el sr. Sabater, tinga una visió de futur correcta, si les velles frontisses continuen adossades a les portes de la seua renovació i dels comunistes, pitjor t'ho compte, com a Sant Ferran sempre van entropessant, sí, entropessant en la mateixa pedra, la dels tòpics marginats per la pròpia història, la seua història. Ara, en ple segle XXI, que la dreta més reaccionària del conjunt dels països europeus aconseguisca connectar més i millor amb l'electorat espanyol, ha de fer-nos de pensar, de meditar la quantitat d'errors comesos en estos anys messiànics, no és possible que tot siga anotat en el seu merite, més crec que és a causa de demèrits de l'esquerra i sinó com mostra un botó, en el País Valencià el candidat a la Generalitat, el seu secretari general el sr. Pla després d'una decepcionant derrota a les mans de Camps (PP), encara pensa, parla d'aferrar-se a la butaca, dient que només els covards abandonen el barco, el sr. Pla pensa que els valencians som panolis, que estem en l'Àfrica subsahariana, el sr. Pla vol amagar els seus errors, la seua falta de carisma i la poca fe que li tenen els valencians, si ell fora mínimament correcte haguera deixat el càrrec el mateix dia de les eleccions, el mateix moment en el qual es palp, es va veure la seua aclaparador derrota. Bé podríem continuar aprofundint molt més en el tema, però crec que amb la mostra hem deixat bé a les clares que dirigents, que aprenents de dirigents tenim els votants de l'esquerra i que negre esdevenidor sinó es remeia ens espera. Joan Alfred Climent i Quiles.