El procés galopant del canvi

Sempre vaig dir que abans de morir vere la naturalesa canviada, que vere grans esdeveniments socials, que vere abaixar-se les verguenzas de l'home cap a llocs insospitats, que el rancor, que l'odi acabaran per imposar-se a la dignitat, que els bons mètodes deixaren de ser/existir i només primaren les obscenes voluntats d'aquells que posseïsquen el poder, que manipulen el poder, vere com el ramat seguirà al bon/al mal pastor (segons la sort que tinguem), ramat que només voldrà que li donen bons pastos, que li donen facilitats per a comprar-se el cotxe nou, la casa, o els menys afortunats el pc digital, no important-li que amb el pas del temps siguen (els que conformen el ramat) carn d'escorxador i és que com dic en l'enunciat, el procés del canvi galopa sense parar, galopa sense importar-li tot el que es deixa en el camí.
En estes últimes eleccions municipals he vist, he palpat fins on arriba la degradació de l'home, del mal concebut en el ser humà, he vist renàixer de les mateixes pedres, de les mateixes llambordes, enveges, misèries, tot allò que ol malament, tot allò que podrix la convivència, la possible convivència dels castellonencs i això no m'agrada, ni pel present, ni pel futur, si la democràcia ha resultat el lloc de fuga d'odis vells, mal concebem el sistema, si la democràcia és el punt de partida perquè les divisions de pensament facen germinar velles malalties del passat, pitjor encara i és que algú, potser més dels que degueren continuen ancorats en els vicis del passat, potser no entenguen que significa posar punt i a part en els mals anteriors, la qual cosa anara molt de negatiu porta/molt de reaccionari cova. Algú s'ha parat a pensar per un moment que el que necessita el poble és progrés, que progrés significa avançar mirant cap avant, avançar en totes les parcel·les on l'home es veu immers, en cultura, en economia, en aspectes socials, avançar respectant al conjunt o siga conviure amb els defectes, amb les virtuts de tots, supose que el que s'ha dit, allò que s'ha enumerat sonarà a conte xinés a molta gent, però és, serà un conte amb final tràgic sinó ho remeiem.