Aquí anem a denunciar tots abus que vegem, sobretot en questions de xenofòbia i de la canalla

viernes, septiembre 22, 2006


Esport a Castelló de la Ribera.
Hi han moments en la vida dels pobles que la renovació en les seues bàses socials ha de tenir un moviment primordial, un moviment que el porte per davant de les situacions que tinguen de vindre, un moviment que evite anar a remolc dels altres, mirant, és clar, el conjunt del teixit social que tinga al seu abast, ni quedar-se a les portes, ni passar més enllà del que està permés, no fer-ho així és un error greu.
Fa bastants anys que l'administració local ha donat suport a les escoles esportives castelloneres, com la de futbol, pilota valenciana, tenis, atletisme, ............., però el que va començar com una ajuda a les entitats esportives, una ajuda gratuïta, sens contraprestacions car tipus, ha canviat, ara no sol ho són, sinó que que se n'han servit els grups polítics en el poder per a mantenir-se. Sigui que l'esport professional està corromput en la faceta econòmica, sigui que moltes escoles no tinguin la direcció esportiva que cal, però d'ahí que la política dictamines les seves formes a desenvolupar, que les escoles tinguin que funcionar a més o menys nivell segons qui estigui al cap de l'administració, no ho veig gens ni mica clar, em sembla en primer lloc, una burla als xiquets/xiquetes que volen iniciar-se e les diferents disciplines esportives, em sembla una deixadessa dels pares que callen la boca davant d'aquesta barbaritat, i per últim, l'actuació de l'administració, és tot una clavada de pota desmessurada - ofegar, controlar les entitats, manipular-les directa o indirectament, no pot, no deu casar amb el sistema polític actual, és tot a l'indret, és antidemocràtic, és més propi dels temps on el dit del cap/dictador ens deia qui podia jugar o no, per haver anat o no a missa el diumenge.
Si algú de moment, en el present encara vol, i de debó, canalitzar a la canalla en el món de l'esport, el que deu fer en primer lloc, és vore les aptituts físiques del nen, de la nena, i mirar fins quin esport són més adequades, eixe és l´'unic, el veridable camí, el demés es desviar, desprofitar les aptituts de l'esportiste en potència, i en l'administració sol està i sempre dintre de l'economia, muntar els terrenys on puguen participar, i ajudar-los desinterassadament amb l'aportació econòmica consequentJoan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.